blog shbarcelona español   blog shbarcelona français   blog shbarcelona english   blog shbarcelona russian   blog shbarcelona russian   blog shbarcelona   blog shbarcelona   blog shbarcelona
El que convé saber

Mesures catalanes antigues

Escrit per Mercedes

Avui dia, els supermercats i grans superfícies ens fan a mans safates amb carns o peixos, l’oli i la llet es compren per ampolles o caixes, i els llegums i la sal vénen empaquetats en la quantitat que decideix el proveïdor. Però no fa tant, s’anava a la vaqueria amb la nostra lletera, a la botiga del barri amb l’ampolla de l’oli, i al carnisser li dèiem que volíem tant d’aquest tall, tant de l’altre tros. En aquests moments, per saber les mides de la parcel·la o el camp que volem acotar, disposem des de mesuradors làser fins a “geolocalitzadors” via satèl·lit, que ens diuen al mil·límetre on acaba la finca, però temps enrere, el pagès no tenia massa eines per amidar els seus camps. Amb tot i això, les fites eren ben posades, i la quantitat d’unes terres era coneguda per qualsevol. Descobreix amb ShBarcelona les mesures més utilitzades en l’ antiguitat a Catalunya.

Article relacionat: Refranys catalans

Com es mesurava antigament?

Imatge via Pixabay

Has sentit a dir que plou a bots i barrals? Saps què vol dir?. Actualment fem servir el sistema mètric decimal, unificat a gairebé tota Europa i gran part del món. S’aplica per primera vegada a Barcelona el 1871. La pregunta és: com ho fèiem abans? Doncs molt fàcil, amb unitats de mesura antigues. Majoritàriament en desús, només les trobem a la literatura i a la memòria de les persones grans, ja que malgrat que la llei imposava les noves, el comú de la gent seguia fent-les servir, perquè en tenien el costum i els hi era més fàcil. Farem memòria d’unes quantes, les que han trigat més a desaparèixer, fins i tot n’hi ha que encara corren. Com que algunes d’elles no tenen el mateix valor segons la localitat o el tipus de mercaderies, aclarir que ens referirem a Barcelona, i als productes d’alimentació.

Mesures antigues

Imatge via Pixabay

Fent un repàs de les unitats de mesura que s’ utilitzava antigament, trobem unes quantes, ja siguin unitats de pes, de capacitat, per a mesurar longituds, o fins i tot superfícies. A continuació en tens un bon llistat.

De pes: unça (33,33 g), lliura (400 g), quarteró (2,6 kg), rova o arrova (10,4 kg), quintar (41,6 kg), i càrrega (120 kg). En el cas de la carn: terça (400 g) i lliura carnissera (1,2 kg).

De capacitat: petricó (23,5 cl), porró (94 cl), càntir o cànter (10,27 l), barral (15 l), carga (50 l), bot (60 l), bota (120 l). Fixa’t doncs de quina manera plou…

De longitud y superfície: pam (20 cm), peu (26 cm), pas (80 cm), vara (80 cm), cana (1,56 m), mujada, jornal o vessana (2.182 m2) és el que un home podia llaurar en un dia, i una boada el mateix, però amb una parella de bous, vet aquí el nom.

Article relacionat: Els castells, una tradició molt catalana

També s’emprava la cana quadrada (2,438 m2), i la quartera (3.868,8398 m2), que equivalia a 4 quartans o 6 picotins. Des de ShBarcelona esperem que si mai et trobes amb alguna d’aquestes mides, sàpigues el que representen, i haver eixemplat el teu coneixement sobre la Barcelona antiga.

Coneixies alguna d’ aquestes unitats de mesura antigues de Catalunya? Si en saps més no dubtis a compartir-ho amb nosaltres als comentaris!

 

Mesures catalanes antigues
5 (99.06%) 64 vote[s]

Sobre l'autor

Mercedes

Mercedes és escriptora, community manager i experta en SEO.

10 Comentaris

  • Jo no sóc tan gran i recordo que la meva mare em feia anar a comprar amb l’encàrrec de demanar una lliura de pa rallat o de fruits secs. Jo, que no tenia ni idea de quan era una lliura, confiava en el botiguer i devia de fer-ho bé perquè no havia de tornar a reclamar la quantitat sol·licitada. Gràcies per aquest article que m’ha fer recordar moments de la meva infantesa i del meu barri de Barcelona, La Sagrera.

  • Hola Mercedes
    Sobre les unitats de pes, vaig aprendre a comprar de la meva avia en unces i lliures. I he de reconèixer que les vaig fer servir fins que les dependentes (sovint dones) van deixar d’entendre’m.
    Llàstima que s’hàgi pedut, malgrat l’utilitat del sistema decimal, aquesta forma de mesurar.
    Recentment he redescobert Carles Soldevila i el seu “Lau, o les aventures d’un aprenent de pilot” que ja vaig llegir de jovenet. Quina ha estat la meva sopresa al llegir les mesures de distàcia curta en “canes”, cosa la qual, després d’haver-me adreçat infructuosament al Coromines, m’ha dut a trobar la teva referència a la xarxa.
    Moltes mercès per l’aportació.
    Salut
    Albert (Barcelona, 1958- )

  • Hola ,sóc de la vora de Tarragona i em sonen aquestes mesures .S’hi poden afegir el grapat (el que cap en una mà) i l’almosta( el que cap ajuntant les dues mans), la segona la vaig aprendre dels meus avis.
    Salut ,
    Anna M. (Torredembarra)

Deixar un comentari