El Bressol del Cava

“¡Veniu corrent, estic bevent els estels!”, és el que diu la llegenda que cridà el monjo benedictí francès Dom Pierre Pérignon quan per atzar o innovació tastà les bombolles produïdes per la fermentació del vi segons el que s’ha vingut a dir Mètode Champenoise.  És durant el segle XIX que viticultors de Sant Sadurní d’Anoia estudien i apliquen aquesta tècnica basada en dues fermentacions controlades i l’aplicació del tap de suro.  Després de força assajos i proves, sorgeix allí amb una identitat pròpia i diferent, el vi escumós que coneixem com Cava, tan preuat arreu.

Avui en dia, a la comarca del Penedès hi ha fins a 185 productors del cava, amb explotacions de tota mida.  Destaquen dues marques, Codorniu i Freixenet, entre els cellers més grans.  A uns 60 kilòmetres de Barcelona, Sant Sadurní d’Anoia concentra la majoria de productors d’aquest famós vi, el segon del món en consum, només superat en volum pel Xampany. A l’entrada de la població, un cartell ens anuncia que som “Benvinguts al país del Cava”. El subsòl d’aquesta localitat i environs és recorregut per més de 1000 metres de caves.

Va ser en 1872, quan Josep Raventós i Fatjó, de la històrica Casa Codorniu i seguint el mètode champenoise esmentat,  va elaborar les primeres 3.000 ampolles de Cava català. La seu de les Caves Codorniu és obra de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch,  i constitueix una obra mestra del modernisme declarat monument històric-artístic.

L’altre pilar de la regió és Freixenet. La seva història es remunta a 1861. En 1927 es van construir les Caves Freixenet, cinc naus dissenyades per l’arquitecte modernista Josep Ros i Ros. En 1929 es va dur a terme una ampliació amb un nou edifici de traç noucentista.

Al centre de Sant Sadurní d’Anoia, a la Plaça de Manuel Raventós, hi ha una enoteca on aturar-se i contemplar les etiquetes dels seus prestatges. També és interessant una visita a la captivadora església romànica de Sant Benet d’Espiells, d’una sola nau.

A Vilafranca del Penedès, recórrer els carrers entorn de l’església i el claustre de Sant Francesc és com fer-li un pols al pas del temps. Passejar i admirar la Plaça Jaume I o pujar les escales de cargol fins al campanar de l’església de Santa Maria per contemplar el paisatge són rituals que no hem de deixar passar.

A Sant Martí Sarroca sobresurt el Turó de la Roca, una penya sobre la qual descansa l’imponent conjunt que formen el Castell de Sant Martí del segle X i l’església romànica de Santa Maria, del XII. Una altra opció atractiva és visitar la muntanya d’Olèrdola, sobre la qual es va instal·lar en el seu moment un campament militar romà.

A ShBarcelona brindem amb tots els nostres amics amb una copa de bon cava, i us desitgem un bon any nou i molta felicitat.