Observen la ciutat des de les altures, ens miren anar i venir recordant-nos la lluita eterna entre el bé i el mal. Són àguiles, lleons, unicorns, dracs, figures demoníaques… N’hi ha de moltes de formes, de fet, no n’hi ha dos d’iguals, i cadascuna més grotesca que l’altre.
Les seves figures feréstegues s’aferren a les cornises de les façanes, s’amaguen sota els absis, o munten guàrdia al damunt dels boterells.
Ens estem referint a les gàrgoles de Barcelona, se’n compten més de 260 repartides sobre els edificis medievals de la ciutat.
La seva funció arquitectònica és servir de desguassos de les teulades de les catedrals de l’edat mitjana, ja que la seva arquitectura, plena de complexitat, feia perillosa l’acumulació d’aigua. D’aquesta manera, quan plovia els boterells actuaven com a aqüeductes i conduïen l’aigua fins a les gàrgoles, que la llançaven als carrers.
Però moltes són les llegendes que corren sobre el seu estrany significat. Unes diuen que són bruixes que burlant-se del Corpus Christi van escopir al seu pas, i van quedar convertides en pedra, condemnades a escopir aigua sobre els carrers per a l’eternitat.
Segons la tradició oral francesa, el seu origen ve de l’existència d’un drac anomenat “La Gargouille”, un ésser amb coll llarg i rectilini, de musell prim amb fortes mandíbules, celles poblades i ales membranoses, que habitava una cova propera al Sena.
La Gargouille s’empassava vaixells, destruïa aquells que es posaven a l’abast del seu alè, i escopia aigua, tanta que a vegades provocava inundacions. Els habitants de la propera vila de Rouen intentaven aplacar la seva ira amb una ofrena humana anual, la qual consistia habitualment en un criminal que pagava així les seves culpes. Es diu, però, que el drac preferia devorar princeses.
L’any 600 va arribar a Rouen un sacerdot cristià anomenat “Romanus”, qui va prometre als habitants que si es convertien al cristianisme, acceptaven ser batejats i construïen una església per al culte catòlic, els deslliuraria de la bèstia per sempre.
Romanus es va endur el convicte a la cova, i també, ocults, els atributs necessaris per a un exorcisme. Amb el sol senyal de la Creu va transformar el ferotge drac en una bèstia dòcil, i se’l va emportar a la ciutat, lligat amb una corda. La Gargouille va ser condemnat a la foguera, però no es va cremar tot: la boca i el coll, acostumats al roent alè de la fera, es resistien a fer-se cendres. En veure això, es va decidir muntar-los sobre l’ajuntament, com a recordatori dels mals moments que el drac havia fet passar als ciutadans.
Des de ShBarcelona t’animem al fet que, sense perdre de vista les altures, t’endinsis en la Barcelona medieval i capturis fotogràficament totes les que puguis.
