Des del dia 7 de juliol prop-passat es pot viatjar amb autobús de llarga distància a preus realment baixos. S’acaba d’inaugurar la ruta Londres-Toulouse-Barcelona, amb la filosofia de negoci “low cost”, és a dir, tarifes que s’adapten a la demanda, millor aprofitament de l’espai i reducció de serveis complementaris. Això és quelcom que ja fa anys que anem veient, sobretot al sector dels vols comercials.
El grup escocès Stagecoach va engegar en 2003 Megabus, una iniciativa per transformar el mercat sorgit al Regne Unit després de la desregulació del sector dels busos de llarga distància, que va permetre oferir bitllets entre les principals ciutats britàniques per una lliura esterlina. L’empresa ha anat guanyant quota de mercat fins a transportar cinc milions de passatgers l’any passat.
L’any 2006 l’empresa va traspassar l’oceà per oferir el mateix model a EUA i Canadà, enfrontant-se a gegants com Greyhound. Allí va aconseguir plantar cara als grans del sector, i en 2013, Megabus USA va transportar 10 milions de viatgers.
Amb la nova ruta, Barcelona es converteix en l’onzena destinació de Megabus a Europa continental. En paraules de la mateixa empresa, l’elecció de Barcelona es basa que “a més de ser una important destinació turística, té una gran població d’estudiants i persones grans, entre els quals el nostre servei és molt popular”.
Segons la companyia, almenys un bitllet de cada autobús es ven a un euro. Això significa que al contrari d’altres mitjans de transport, el preu mitjà segueix sent molt baix. Al Regne Unit els bitllets es venen a una mitjana de nou lliures esterlines (uns 11,25 euros). Un bitllet entre Barcelona i París pel 14 d’agost es ven a 18 euros l’anada, enfront dels 91 del seu principal rival, el consorci Eurolines.
Però com es poden vendre bitllets a aquest preu? Un dels factors és que els seus vehicles són més grans, i amb una utilització de l’espai més eficient. Els autobusos tradicionals tenen prop de 50 places, però a Europa continental ells utilitzen vehicles de dos pisos, amb 72 places, i al Regne Unit, de 80. Això permet un menor cost per passatger, tant en despeses per conductor com en combustible i pneumàtics.
El que fa el trajecte Barcelona-Londres triga 26 hores. Ja hi ha moltes dates amb tot el passatge venut, i molts dies de juliol amb ocupacions superiors al 70%. El grup de transport de passatgers ha invertit més de 300.000 euros en l’engegada de l’operativa a Barcelona. Encara que només realitza una anada i tornada diària en cada sentit, l’operador confia a augmentar les freqüències i destinacions al llarg dels mesos vinents.
Es veu molt atractiu, oi? Ja no hi ha excusa per no conèixer el país veí.
