A Viena hi ha la primera biblioteca d’Europa, per importància, dedicada a la mort. Ara Barcelona obre una altra de les poques que hi ha dedicades a aquest tema arreu del món. En ella es poden trobar des de llibres d’humor negre a flors funeràries, cortesia del Cementiri de Montjuïc.
És la primera i única biblioteca temàtica sobre la mort d’Espanya, i és idea de l’arqueòleg Manel Hernández, que va començar la seva recopilació ja fa trenta anys. El Tanatori Sancho de Ávila fou el primer que es va construir a Espanya, l’any 1968, i allí va ser on Manel va començar a guardar la seva obra. En principi solament constava d’un grapat d’obres escollides, però amb el pas del temps va créixer tant que l’espai se li va quedar curt. Ara la seva gran col·lecció s’exhibeix al Cementiri de Montjuïc, amanyagada pel mar Mediterrani.
“Déus, tombes i savis” (de C.W. Ceram) va ser el primer llibre del fons. “Estats dels cementiris del partit judicial de Terrassa a finals del segle XIX” ha estat l’últim. “The Temple of king Sethos I at Abydos” (en tres volums publicats l’any 1933 per Amice Mary Carveley i M.F. Brome), és considerat la joia de la corona de la col·lecció: conté informació sobre els rituals funeraris de l’Antic Egipte, i s’exposa de manera que se’n puguin veure les belles imatges. Igualment resulta curiosa l’obra “Principis de la Botànica funerària” que il·lustra quin tipus d’espècies són admissibles en els cementiris. Entre altres coses, explica perquè hi ha tants xiprers als cementiris. “El Gran Llibre de l’Humor Negre”( de Philippe Héraclès), ple d’aforismes, acudits sobre la mort i epitafis curiosos, és una obra que no podem deixar passar si visitem la col·lecció.
Aquesta biblioteca té una extensió de 80 metres quadrats. Compta amb un fons bibliogràfic de gairebé 4.000 exemplars, repartits entre els següents idiomes: alemany, àrab, castellà, català, francès, gallec, anglès, italià, japonès, portuguès, rus i suec. També s’exhibeix una col·lecció de carrosses funeràries única a Espanya. A ShBarcelona et recomanem aquesta manera diferent de visitar un cementiri. Menys tètrica… o tal vegada no?.
