Encara que La Pedrera mai ha estat ni serà un edifici corrent, durant molts anys va ser una casa de pisos més de l’Eixample barceloní. La que ara és considerada una meca de l’arquitectura modernista de Gaudí, fou acabada en 1912, quan l’arquitecte certifica la finalització de les obres. El matrimoni Milà va encomanar una casa que a més del seu habitatge tingués pisos per llogar, i La Pedrera es va construir com dos blocs d’habitatges, amb accessos independents, intercomunicats per dos grans patis interiors. El fet d’haver estat durant anys un edifici de pisos, la fa també escenari d’un munt d’històries curioses que, en molts casos, no es coneixen.
“Per aconseguir que l’experiència de visitar l’edifici sigui completa, ens falta explicar una cosa més: la vida social del mateix” assegura Sílvia Vilarroya, Comissària de l’exposició permanent de la Pedrera. Aquest va ser el motiu pel qual, en complir-se el centenari de la construcció el 31 d’octubre de l’any passat, es decidís engegar el projecte “La Pedrera Inèdita”, una exposició virtual que des de llavors ha anat ampliant-se gràcies als testimoniatges de les persones que van habitar i van treballar entre les seves parets o van estar vinculades a l’edifici d’alguna altra forma al llarg dels seus 100 anys d’història.
Així sabrem que a la Pedrera va haver-hi una tenda de comestibles molt coneguda al barri, dues pensions per les quals encara avui dia es reben sol·licituds d’hostalatge, una tenda de pells, la sastreria Mosella, una galeria d’art, un bar, una acadèmia de repàs per a alumnes de BUP i COU, un bingo en el qual havia estat el pis dels propietaris de l’edifici, i també un mercat ambulant hippie que els anys 60 estava situat en la rampa de baixada a l’antic aparcament.
“Fins i tot durant la Guerra Civil, es va instal·lar aquí la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, que es va construir un búnquer en els soterranis i el conseller va sofrir un atemptat en la porta de l’edifici”, explica Vilarroya.
L’edifici no disposa de parets rectes i és un monument a la línia corba. El 24 de juliol de 1969 va rebre el reconeixement oficial de Monument historicoartístic, i l’any 1984 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Avui en dia a les antigues cotxeres hi ha un complex cultural format per l’Auditori i la Sala Gaudí, dos espais que són combinables i disposen de tots els mitjans tècnics per allotjar simposis, conferències i actes similars. Si vols veure les activitats que s’hi fan, fes clic aquí.
Tant si ets de la ciutat com si estàs passant uns dies de turisme o descans, des de ShBarcelona et convidem a visitar aquest projecte i a conèixer històries inèdites i amagades d’una de les nostres icones més importants.
