La casa de l’Arcadià

A Barcelona hi ha una casa que va servir per albergar al diaca principal de la Catedral, La Casa de l’Ardiaca. Es tracta d’una de les edificacions amb més història de Barcelona, i tot i que no és dels edificis més coneguts i turístics de la ciutat, és un dels més interessants de visitar, amb una història molt extensa que s’extèn des del segle XII fins a l’actualitat. Des de ShBarcelona et volem descobrir més sobre aquesta edificació de la Ciutat Comtal, la Casa de l’Ardiaca.

 

Article relacionat: Què veure al Gòtic

Història de la Casa de l’Arcadià

Situada en ple barri gòtic, al carrer de Santa Llúcia 1, és construïda sobre l’antiga muralla romana de la ciutat. Encara avui des del seu pati interior poden veure’s les restes arqueològiques d’aquesta fortificació. Al segle XII, quan la Catedral pren la seva actual forma gòtica, l’edifici va ser residència de la jerarquia eclesiàstica dels ardiaques.

Encara que al llarg de la història la Casa ha sofert moltes modificacions, la més important fou realitzada per ordre del que fou 44è president de la Generalitat de Catalunya, l’Ardiaca Major Lluís Desplà i d’Oms. Es va dur a terme al segle XVI, i va convertir la casa en un palauet d’estructura gòtica. A causa d’aquesta reforma, l’edifici presenta detalls arquitectònics propis del renaixement italià.

Troba la millor casa de lloguer a Barcelona

Al llarg de la seva història ha tingut diverses utilitats, com ja hem dit, fou la residència de la jerarquia eclesiàstica, però més endavant, després de la Desamortització de Mendizábal, es va utilitzar com a centre polític, jutjat i taller d’artistes. Finalment l’any 1870 la casa és adquirida per Jordi Altimira en una subhasta, i es remodela l’edifici unint-lo a la veïna Casa del Degà.

Article relacionat: Descobrir el districte de Ciutat Vella

El pati es transforma en el bell claustre que es pot contemplar ara, i poc després, en 1895, es va convertir en el Col·legi d’Advocats abans que l’any 1919 passés a tenir el seu actual ús com a seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat, un dels centres que formen part de l’Arxiu Municipal de Barcelona.

Curiositats

Com a curiositats, direm que el dia del Corpus Christi se celebra en el seu claustre una tradició barcelonina molt arrelada i vistosa: “L’Ou Com Balla”. Es col·loca un ou buidat i encerat sobre el doll de la font, i balla sobre ell. Sol decorar-se la font amb flors, i el públic s’arremolina al voltant per veure-ho. També té una curiosa bústia, de l’època en què funcionava com a Col·legi d’Advocats.

Allotja’t al millor pis d’alquiler de Barcelona

D’estil modernista i obra de Lluís Domènech i Montaner, encara podem veure-la al costat dret de la porta d’entrada. Es tracta d’una bústia rectangular formada pels relleus esculpits en marbre blanc d’una heura de set fulles, cinc orenetes, l’escut del Col·legi d’Advocats i… una tortuga! La història de la tortuga respon a una interpretació de l’arquitecte, que fa referència al fet que la justícia camina a pas de tortuga. Les orenetes són símbol que la justícia vola alt, i l’heura simbolitza les ensopegades burocràtiques i els procediments administratius.

En conèixer tota aquesta càrrega significativa, el Degà del Col·legi no va quedar molt satisfet. L’arquitecte va haver de donar una justificació coherent, i al final el relleu fou acceptat, però en discòrdia. En escoltar les crítiques, en Domènech i Montaner va dir la seva famosa frase: “Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos”.

També entronca aquesta tortuga amb una llegenda urbana: sota l’arc del carrer del Bisbe hi ha un relleu d’una calavera amb un ganivet clavat a la boca. Diuen que si es treu aquest ganivet, cau tot l’arc, però també que qui mira aquesta calavera, es mor. I aquí entra en acció la nostra tortuga: si després de vista la calavera i adquirida la maledicció, es toca la closca de la tortuga, l’individu queda estalvi. Per aquest motiu està tan “grapejat”, i es nota en el seu aspecte, més polit que la resta de la bústia. Una altra llegenda més simple prescindeix de la calavera, però sí que diu que tocar la dita closca garanteix sort per a una bona temporada.

Has visitat ja aquesta interessant edificació de Barcelona? Que t’ha semblat?