L’Estació de França

És ben sabut que el sistema de transport públic a Barcelona és un dels més eficients i còmodes del país, amb estacions molt rellevants i importants pel seu emplaçament estratègic. És el cas de l’Estació de França, una de les més antigues i importants de la Ciutat Comtal, i una de les més estimades pels ciutadans, per la seva monumentalitat i la seva història. És un enclavament barceloní que mereix no ser oblidat, i aprofitar la seva vessant turística. Des de ShBarcelona t’expliquem més sobre aquesta estació de trens de Barcelona, l’Estació de França.

Article relacionat: Estacions de metro fantasmes

Orígens de l’Estació de França

En el context de la preparació de la ciutat per a l‘Exposició Universal de 1929, es construí a la nostra ciutat l’Estació de França, així anomenada per ser la primera amb el projecte d’unir Barcelona amb França. Es trià un lloc prop del mar, entre el Parc de la Ciutadella i el Pla de Palau. Les obres es van iniciar el 1926, a càrrec de l’enginyer ferroviari Andreu Muntaner i de l’arquitecte Pedro Muguruza.  Compta amb un gran vestíbul noucentista que mesura 17 per 73 metres. Tant el vestíbul com el restaurant van ser obra de Raimon Duran i Reynals i de Pelagi Martínez i Aparicio.

Essent una de les estacions de transports públics més utilitzades en el seu temps, amb dotze vies i set andanes, aquesta estació té doble marquesina metàl·lica i corbada, ja que en els terrenys on es va projectar hi havia les vies de l’històric, en ser el primer d’Espanya, trajecte Barcelona – Mataró. I per evitar la seva confluència es va decidir corbar l’estació. Aquesta marquesina doble és un exemple de l’arquitectura de ferro i fa possible una doble nau.  La va inaugurar el rei Alfons XIII el 2 de juny de 1929, dues setmanes després de l’obertura de l’Exposició.

Article relacionat:Tramvies, funiculars i telefèrics

Durant molt de temps va ser l’estació principal de Barcelona, ​​però per la seva condició d’estació terme i els problemes d’enllaços que això suposa, va començar a tenir necessitat de derivar molt del seu trànsit. Amb l’obertura de l’Estació de Sants, va quedar relegada a un segon pla. Va seguir funcionant com a estació de rodalies amb un trànsit reduït, fins que el 1988 va tancar les portes. Anys més tard, va començar un pla de retorn per recuperar la seva antiga esplendor i amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, RENFE va convertir de nou l’espai ferroviari, renovat a fons, en un espai lúdic i comercial, recuperant el cafè restaurant amb vista a les andanes. Les obres de remodelació es van fer amb marbres i altres materials de les pedreres que originalment van servir a l’obra en 1929.

En saps més sobre aquesta històrica estació de Barcelona? Comparteix-ho amb nosaltres als comentaris!