El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut simplement com la Sagrada Família, s’ha convertit en un símbol de Barcelona, doncs es tracta del monument més conegut i característic de la ciutat. Des de ShBarcelona volem explicar-te tots els secrets d’aquesta basílica catòlica dissenyada per l’arquitecte Antoni Gaudí. Si ets a Barcelona, la seva visita és imprescindible. Realitza un viatge amb nosaltres i descobreix la Sagrada Família!
Article relacionat: La Sagrada Família, tres rutes turístiques diferents.
Taula de Continguts
Història de la Sagrada Família
Imatge via Pixabay
La idea de construir un temple dedicat a la Sagrada Família va ser del llibreter Josep Maria Bocabella inspirat pel sacerdot Josep Manyanet (fundador de les congregacions religioses Congregació de Fills de la Sagrada Família i Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret). Llavors, Bocabella va fundar l’Associació de Devots de Sant Josep amb l’objectiu de recaptar fons per a la construcció d’aquest temple i va adquirir una illa de l’Eixample entre els carrers Provença, Mallorca, Marina i Sardenya. En primer lloc, el projecte va ser encarregat a l’arquitecte Francisco de Paula del Villar y Lozano, qui va renunciar. Després, es va oferir a Joan Martorell (assessor de Bocabella), però ho va rebutjar. Finalment, un jove arquitecte de tan sols 31 anys, acabat de llicenciar i que encara no havia executat grans obres es va fer càrrec del projecte: Antoni Gaudí, qui el va replantejar per complet. Les obres es van iniciar l’any 1882 i en aquell temps, Gaudí estimava que la construcció duraria segles, que no li donaria temps en vida i que la portarien a terme generacions posteriors. Per aquest motiu, va decidir definir el projecte sobre plànols i fer tres maquetes en guix a escala amb l’esperança que fossin empleats com a models a la resta de l’edifici. Ho va deixar tot per centrar-se únicament en aquest projecte al qual li va dedicar 43 anys de treball intens fins al dia de la seva mort, el 1926, deixant el projecte inacabat. Després de la mort de Gaudí, només s’havia construït una torre, però els seus arquitectes i artistes col·laboradors van continuar el seu projecte; encara que per desgràcia de tots, els plànols, esbossos, maquetes i models van resultar molt danyats durant l’alçament militar de la Segona Guerra Civil Espanyola. Els mètodes de Gaudí segueixen sent revolucionaris i la seva forma de fer encara es practica. El 2005, la part construïda per Gaudí va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO; des de 2007, és un dels 12 Tesoros d’España; el 2010, el papa Benedicto XVI la va declarar Basílica Menor; és una de les Set Meravelles de Catalunya i va ser una de les propostes per a ser una de les meravelles del món modern.
Article relacionat: Festes Majors del barri de Sagrada Família
Imatge via Pixabay
Gaudí volia expressar les creences cristianes, comunicar el missatge evangèlic i donar les claus per entendre els fonaments de la religió. Simbòlicament, la Sagrada Família és l’expressió de la fe cristiana; es tracta doncs, d’un temple carregadíssim de simbolisme religiós. Tots els elements arquitectònics, tant exteriors com interiors, tenen variada simbologia cristiana; a trets molt generals: la verticalitat imponent simbolitza l’elevació a Déu; cadascuna de les 3 façanes (Façana del Naixement al carrer Marina, Façana de la Passió al carrer Sardenya i Façana de la Glòria al carrer Mallorca) simbolitzen moments culminants de la vida i els ensenyaments de Jesús; les 18 torres (encara en construcció) van dedicades als dotze apòstols, als quatre Evangelistes, una a Maria i una altra a Jesús i cadascuna d’elles estarà dotada de diferent altura en funció de la jerarquia religiosa que representen. A més, les formes i geometries inspirades en la naturalesa, el protagonisme de llum i color, les escultures i tot l’interior tenen un gran significat religiós. La Sagrada Família és i ha estat un dels majors reptes constructius del món. Amb 172,5m d’alçada és un dels edificis religiosos més alts del món i és visible des de qualsevol punt de Barcelona, destacant per sobre de la resta d’edificacions. És, sens dubte, l’obra mestra de Gaudí i el màxim exponent de l’arquitectura modernista catalana.
