El Parador de Cardona ocupa un magnífic castell medieval del segle IX, que compta amb una torre impressionant oberta sobre el buit, avui escapçada, que arribava als 20 metres d’alçària, de nom la Torre Minyona. Fossats, muralles i elements gòtics poden apreciar-se en tota la seva esplendor, perfectament conservats. Visibles d’arreu del castell, la panoràmica del poble i les terres banyades pel riu Cardoner et faran companyia d’ençà que et llevis fins a la posta del sol. Dins del mateix recinte del castell, al costat del claustre es pot visitar la col·legiata de Sant Vicenç, datada al segle XI, on es guarden les despulles de Sant Ramon Nonat, del llinatge dels Cardona. A l’atractiu turístic del castell i el seu entorn s’hi afegeix l’alta gastronomia del Parador, i el proper Parc Cultural de la Muntanya de Sal, on gaudir del museu i les espectaculars galeries interiors de la mina, folrades de cristalls de sal. Però avui des de ShBarcelona et volem parlar d’una fosca història oculta a l’hostatgeria, en concret a l’habitació 712.
Article relacionat: Curiositats sobre Barcelona
Els fets sobre la llegenda de l’habitació 712
Imatge via Pixabay
Carlos Herrero, un antic director del Parador, deixa una carta al seu successor en la qual informa que el castell està encantat, que segurament algun membre de la família Cardona segueix rondant per allí en forma d’esperit, i que ell mateix va viure una terrible experiència a l’habitació 712. Un dia, en deixar el Parador un famós equipo de bàsquet que s’havia allotjat allí diverses nits, les dones de la neteja varen anar a posar a punt les cambres, i una d’elles va trucar a la porta de la 712 abans d’entrar, per costum, malgrat saber que no hi havia ningú. Una veu, però, li va respondre des de dins: “Esperi”. Ella es va quedar tota confosa, i va trucar a recepció perquè li confirmessin que estava ocupada, mentre comentava el succeït amb una companya. Quan li respongueren que l’habitació era buida, les noies van provar d’entrar, però passava quelcom d’estrany, perquè no podien obrir la porta. Just en aquell moment arriba l’esmentat director, i les empleades el posaren en antecedents dels inquietants fets. Ell mateix va copejar la porta amb els artells, i es tornà a escoltar aquella veu greu i fosca, que repetia el mateix: “Esperi”, quedant tots tres bocabadats al passadís. Al cap d’una estona van aconseguir obrir la porta i entrar a l’habitació: i quina no va ser la seva sorpresa quan veieren la cambra de bany plena de baf, el mirall entelat, l’aixeta oberta, una tovallola humida, una petjada a terra, i… no hi havia ningú! Cal remarcar que l’altura de la finestra fa impossible saltar des d’ella, i ells eren davant la porta tota l’estona.
Article relacionat: Estacions de metro fantasmes
Imatge de: calafellvalo via VisualHunt
Es creu que aquesta llegenda ve de la història de Adalés, filla del vescomte Raimon Folch, que contra la voluntat d’aquest s’enamorà d’un príncep musulmà, Abdallah. Va ser condemnada pel seu pare a viure reclosa i aïllada a la torre Minyona, on era atesa per un carceller cec i mut. En la seva desesperació, gravà una creu a la porta amb les ungles, i hi llanguí fins a morir. D’aleshores el fantasma de la donzella es lamenta entre sanglots, i se sol aparèixer acompanyada d’un cavaller. Les històries que s’expliquen sobre l’habitació són d’allò més pintoresc i variat, però la predominant i més habitual és l’aparició d’una noia jove vestida d’època i la d’un home robust, també amb vestidures d’antany, al qual han batejat amb el nom de Celedoni. Actualment aquesta cambra únicament es lloga quan algú expressament la sol·licita.
Tot plegat val força la pena, vés-hi. Però, seràs prou valent a demanar allotjar-te a “l’habitació maleïda”?
